EN UN PLAÇ CURT HEM RECORREGUT UN LLARG CAMÍ

Hem acabat l’assignatura de noves tecnologies, en un plaç curt hem recorregut un llarg camí i potser això va provocar un sentiment d’angoixa al començament que s´ha convertit en satisfacció per la feina feta i els aprenentatges assolits. De bon començament hem aprés a comprendre i valorar l’impacte que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen en les nostres vides, en la societat actual i com repercutiran en el futur.
El que valoro més positivament és la quantitat de recursos apresos i les possibilitats d’aplicació que he trobat en tots ells: el procés d’argumentació ha esta, per a mi, un dels descobriments d'aquesta assignatura i he començat a utilitzar-la com a recurs a l'aula. El fet de treballar amb mapes conceptuals ha permès organitzar la informació de manera clara i creativa.
Dins d'un aprenentatge significatiu la millor avaluació és la que fa un mateix sobre els coneixements adquirits, el fet de permetre realitzar l’autoavaluació ens ha ajudat a prendre consciència dels nostres avenços i de les possibilitats pràctiques que se’ns obrien a mesura que anàvem avançant.
L’entorn on hem realitzat el nostre treball ha estat una veritable comunitat d’aprenentatge. Aquest entorn on hem compartit ens ha enriquit com a usuaris i com a persones, en tenim un exemple al nostre fòrum on hi ha companys que han ofert tot el que han fet i aportant informacions i recursos complementaris. Puc dir que he après tan de les seves aportacions com de les lectures realitzades, fins i tot em considero en simptonía amb les idees que exposaven alguns companys i n’he fet un seguiment de les seves intervencions.

Comencem a prendre mesures

En Valentín (el manetes de la nostra escola) ens demana que mesurem la pissarra per comprar la pintura que li cal per pintar-la. També ens demana de quin color ha de comprar la pintura. Com ho farem? Aquesta tasca representa una bona implicació emocional més que matemàtica donat que el resultat revertirà en la millora de la nostra classe.

L’activitat plantejada va adreçada a alumnes de segon de primària que troben el contingut adient en el seu llibre de text i una ampliació en material web, posat a disposició de l’alumnat per la mateixa editorial. Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels primers cursos de l’Educació Primària,d’una forma concreta i fàcil: en l’àrea de Matemàtiques comprovarà exercicis de càlcul, farà taules i gràfics. Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada dia, Castellnou Edicions ha programat unes activitats complementàries, que s’anomenen bàsiques i obligatòries de cada àrea i per a cada curs. Aquestes activitats proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals. Moltes vegades l’entorn TIC no s’aprofita per manca de formació del professorat, caldria fer una reflexió sobre les nostres competències reals i demanar l’assessorament necessari per fer front al nou repte.

CONCLUSIONS SOBRE L'APRENENTATGE DE CASOS

L’aprenentatge basat en casos ens proporciona coneixements però també ens ajuda a perdre la por al repte que ens pot suposar l’ús de noves tecnologies. Fem el supòsit que a la meva escola compren una pissarra digital que no he utilitzat mai i en desconec les possibilitats, puc fer dues coses: dic que no m’interessa perquè els meus alumnes.....(excusa).... o bé busco casos semblants al Kite. No cal dir que trio la segona opció, realitzo una cerca de casos semblants i m’informo de les possibilitats reals de treball que m’ofereix. D’entrada hauré descobert moltes aplicacions didàctiques amb exemples realitzats i observaré com ha estat utilitzada per professors diversos amb diferents nivells i amb una formació semblant a la meva.
Sense por i amb molts exemples clars em disposo a començar la nova tasca.
En fer la cerca de casos potser m’he limitat una mica a l’àrea visual i plàstica i l’havia de fer extensiva a d’altres àrees. La primera cerca la vaig fer per l’interés que tinc en aquesta àrea i quan vaig veure la quantitat d’experiències descrites em vaig centrar aquí i no vaig dispersar la meva atenció. El que és interessant és que ara conec la base de dades, el sistema de cerca, la presentació dels casos,... és a dir, ara disposo d’un recurs que puc consultar quan es presenti la necessitat de fer-ho.
Aquest entorn on podem compartir ens enriqueix com a usuaris i com a persones, en tenim un exemple al nostre fòrum on hi ha companys que ofereixen tot el que fan i aporten informacions i recursos complementaris. Puc dir que he après tan de les seves aportacions com de les lectures realitzades.

Argumentació sobre el canvi conceptual

Premissa:
Quan s’entén el que s’estudia o s’experimenta es construeix un model mental, quan aquest model canvia (fruit de noves aportacions) es produeix un canvi conceptual.
Argumentació:
L’ensenyament tradicional que vaig rebre em va proporcionar coneixements i teories sense aplicació experimental i sense opció a qüestionar-ho. El fet de treballar mapes conceptuals m’ha donat l’oportunitat de fer conjetures, comprovar incoherències dels meus coneixements previs i fer hipòtesis sobre l’objectiu final de les explicacions rebudes.
Un cop et sents propietari del coneixement adquireixes un nivell alt de compromís conceptual, procurant que sigui coherent amb la formació que estàs reben i les aplicacions didàctiques que intueixes . S’ha produït un canvi conceptual basat en l’estructuració d’experiències anteriors i la reestructuració de conceptes, buscant un enfocament més constructivista.
Conclusió:
Les creences canvien amb el temps i les possibilitats de pensar, dialogar i qüestionar, formant un canvi conceptual que es reflecteix en la construcció de nous models mentals que m’obren un camí cap a l’aprenentatge significatiu.
Per això és necessari obrir espais de debat a l’escola perquè els alumnes puguin formar els seus models mentals, tot compartint coneixements, idees i creences amb els companys i professors.

NOVES VALORACIONS DE L'AVALUACIÓ INICIAL

La puntuació de la dreta representa el canvi de puntuació amb la justificació al final:
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 6>>4
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9>>6
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9>>8
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 7
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 8
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 1>>2
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>4
Els canvis en les puntuacions responen a diferents plantejaments:
En la TE2 i la TC2 he canviat el concepte inicial dons considero que la TE i les TIC són recursos que ajuden a formar un coneixement però no transmissores de coneixement.
La TC1 canvia per la dificultat personal que he experimentat en la utilització dels recursos que hem utilitzat i faig una cura d’humilitat admetent que és difícil ser tan competent com havia senyalat.
Algunes tenen petites matitzacions, però no canvio la valoració feta dels debats que han suposat moltes hores però amb un benefici personal considerable. Tampoc modifico la CC1 donat que com a alumne de la UOC estic en una comunitat d'aprenentatge que valoro positivament.
La DT2 i la TE1 encara em plantegen dubtes, i per tan les modificaré més endavant si es dóna el cas.

CONCLUSIONS

Després de realitzar la miniactivitat 1.3 (que no era tan mini.... per a mi maxiactivitat1.3) us presento les conclusions que n'he extret a nivell conceptual, a nivell personal queda el que he aprés i la perspectiva del que em queda per aprendre.

Hem comentat la comprensió de la interacció CTS i com repercuteixen en l’educació com a necessari si pretenem que en el futur les persones prenguin decisions i adoptin aptituds responsables enfront del desenvolupament i les conseqüències que d’ell es deriven. Hem de saber comprendre i valorar l’impacte que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen en les nostres vides, en la societat actual i com repercutiran en el futur.
En la societat del coneixement, quines són les noves exigències educatives?Un enfocament habitual del tema de les noves tecnologies i l’educació és reduir-ho als aspectes didàctics, és a dir, considerar-ho un recurs més. En realitat les noves tecnologies estan canviant el món pel qual eduquem a nens i joves, per això caldrà re definir les prioritats dels educadors i dels Centres. En el món de l’ensenyament hi ha una llarga tradició de fer les coses d’una determinada manera, per això caldrà temps i forces energies per incorporar les tecnologies que la societat té a l’abast en el procés d’ensenyament.
Les TIC permeten ampliar estratègies i metodologies de les accions formatives i canvien el rol del docent, de dipositari de la informació a assessor del procés. El docent no pot transmetre coneixements sinó informació que pot (o no) ésser convertida en coneixement pel receptor en funció dels seus coneixements previs, l’adequació de la informació, la seva estructuració,...
L’actual revolució tecnològica afectarà a l’educació formal de moltes maneres. Així ho assenyalen documents,estudis i congressos organitzats per la Unió Europea sobre la societat de la informació, on es destaca un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l’aprenentatge.
En el primer informe anual del Foro de la Societat de la Informació a la Comissió Europea (Foro de la Sociedad de la Información, 1996) s’hi diu: "El cambio [hacia la sociedad de la información] se produce a una velocidad tal que la persona sólo podrá adaptarse si la sociedad de la información se convierte en la 'sociedad del aprendizaje permanente'". Caldrà canviar la idea de learning per la d’aprenentatge al llarg de tota la vida “life-long learning”, amb formació permanent al llarg de la vida laboral un cop s’ha acabat la formació educativa.
Els mestres deixaran de ser transmissors de coneixement i passaran a ser tutors que ordenin la informació, dirigeixin els alumnes cap on puguin trobar-la i fer-los notar la diferencia de qualitat entre les informacions trobades. Per a aquesta transformació digital cal un canvi de mentalitat i una major inversió en recursos tècnics. Recullo una cita extreta de les síntesis on Salvador Cardús exposa que cal perdre la por i incorporar la tecnologia a l’escola sense perdre la identitat educativa: “L’escola hauria de revisar, sense fer catastrofisme, la seva relació amb els mitjans de comunicació (...) Pot ser caldria començar a des dramatitzar el paper suposadament negatiu dels mitjans de comunicació de massa (...) Però, sobretot, caldria que no hi volgués competir, amb els mitjans. L’escola ha de seguir essent l’espai privilegiat de la paraula dita, escrita i llegida. No dic que només sigui això: dic que ho sigui principalment. Mai no serà cert que qualsevol imatge valgui més que mil paraules. No: el cert és que una imatge només té valor si som capaços de descobrir-hi mil paraules o més. Per tant, el món audiovisual no és menja el món de la paraula sinó que, recíprocament, es tradueixen, es provoquen... En definitiva, s’enriqueixen. És des d’aquesta perspectiva que l’escola pot conviure amablement amb aquesta competència”. [1]
[1] Cardús, S. El desconcert a l’educació. Barcelona. Ed. La campana, 2000. Pàg. 57-58
No només canvia la tasca docent, els estudiants prendran un rol més actiu i es convertiran en protagonistes del seu propi aprenentatge, es tracta d’utilitzar la tecnologia de la informació per a crear escoles que permetin una formació adequada a la societat on estan immersos.
La pregunta és: Està preparada l’escola per afrontar el repte?... si la resposta és afirmativa......podrà el Departament d’Ensenyament afrontar la inversió que comporta l’adequació?

Articles vinculats a l'assignatura NTICEDU

Autoavalució activitat 1.3

Dels fils de conversa vaig triar el de Frida com a argument per comprovar com les noves tecnologies incideixen en les arts del segle XXI, en el mapa intento justificar els fets amb els programes informàtics que afavoreixen la pintura, la música i la literatura. Tot i acceptant que sempre hi haurà artistes que considerarant el procés creatiu com quelcom intern i personal, exemp de maquinari.

També he escollit el rol del nou professor en un entorn TIC perquè considero que els recursos que ofereixen les TIC en educació són un ventall de possibilitats que no es poden comparar amb els llibres de text ni en la transmissió oral de continguts de l’ensenyament tradicional.
Una educació fonamentada en les noves tecnologies amb un professor que canvies el rol per orientador, guia,... seria per a mi un model d’escola.

El debat ha estat molt interessant per l'argumentació de les premisses presentades que li donava rigor.

Donada la meva ignorància tecnològica he invertit molt de temps en practicar amb el blog i amb el Cmap, però ho considero temps ben aprofitat donat que ara disposo de més recursos.
Properament us presentaré els mapes de l'activitat per comentar les relacions que s'hi estableixen