Després de realitzar la miniactivitat 1.3 (que no era tan mini.... per a mi maxiactivitat1.3) us presento les conclusions que n'he extret a nivell conceptual, a nivell personal queda el que he aprés i la perspectiva del que em queda per aprendre.
Hem comentat la comprensió de la interacció CTS i com repercuteixen en l’educació com a necessari si pretenem que en el futur les persones prenguin decisions i adoptin aptituds responsables enfront del desenvolupament i les conseqüències que d’ell es deriven. Hem de saber comprendre i valorar l’impacte que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen en les nostres vides, en la societat actual i com repercutiran en el futur.
En la societat del coneixement, quines són les noves exigències educatives?Un enfocament habitual del tema de les noves tecnologies i l’educació és reduir-ho als aspectes didàctics, és a dir, considerar-ho un recurs més. En realitat les noves tecnologies estan canviant el món pel qual eduquem a nens i joves, per això caldrà re definir les prioritats dels educadors i dels Centres. En el món de l’ensenyament hi ha una llarga tradició de fer les coses d’una determinada manera, per això caldrà temps i forces energies per incorporar les tecnologies que la societat té a l’abast en el procés d’ensenyament.
Les TIC permeten ampliar estratègies i metodologies de les accions formatives i canvien el rol del docent, de dipositari de la informació a assessor del procés. El docent no pot transmetre coneixements sinó informació que pot (o no) ésser convertida en coneixement pel receptor en funció dels seus coneixements previs, l’adequació de la informació, la seva estructuració,...
L’actual revolució tecnològica afectarà a l’educació formal de moltes maneres. Així ho assenyalen documents,estudis i congressos organitzats per la Unió Europea sobre la societat de la informació, on es destaca un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l’aprenentatge.
En el primer informe anual del Foro de la Societat de la Informació a la Comissió Europea (Foro de la Sociedad de la Información, 1996) s’hi diu: "El cambio [hacia la sociedad de la información] se produce a una velocidad tal que la persona sólo podrá adaptarse si la sociedad de la información se convierte en la 'sociedad del aprendizaje permanente'". Caldrà canviar la idea de learning per la d’aprenentatge al llarg de tota la vida “life-long learning”, amb formació permanent al llarg de la vida laboral un cop s’ha acabat la formació educativa.
Els mestres deixaran de ser transmissors de coneixement i passaran a ser tutors que ordenin la informació, dirigeixin els alumnes cap on puguin trobar-la i fer-los notar la diferencia de qualitat entre les informacions trobades. Per a aquesta transformació digital cal un canvi de mentalitat i una major inversió en recursos tècnics. Recullo una cita extreta de les síntesis on Salvador Cardús exposa que cal perdre la por i incorporar la tecnologia a l’escola sense perdre la identitat educativa: “L’escola hauria de revisar, sense fer catastrofisme, la seva relació amb els mitjans de comunicació (...) Pot ser caldria començar a des dramatitzar el paper suposadament negatiu dels mitjans de comunicació de massa (...) Però, sobretot, caldria que no hi volgués competir, amb els mitjans. L’escola ha de seguir essent l’espai privilegiat de la paraula dita, escrita i llegida. No dic que només sigui això: dic que ho sigui principalment. Mai no serà cert que qualsevol imatge valgui més que mil paraules. No: el cert és que una imatge només té valor si som capaços de descobrir-hi mil paraules o més. Per tant, el món audiovisual no és menja el món de la paraula sinó que, recíprocament, es tradueixen, es provoquen... En definitiva, s’enriqueixen. És des d’aquesta perspectiva que l’escola pot conviure amablement amb aquesta competència”. [1]
[1] Cardús, S. El desconcert a l’educació. Barcelona. Ed. La campana, 2000. Pàg. 57-58
No només canvia la tasca docent, els estudiants prendran un rol més actiu i es convertiran en protagonistes del seu propi aprenentatge, es tracta d’utilitzar la tecnologia de la informació per a crear escoles que permetin una formació adequada a la societat on estan immersos.
La pregunta és: Està preparada l’escola per afrontar el repte?... si la resposta és afirmativa......podrà el Departament d’Ensenyament afrontar la inversió que comporta l’adequació?
En la societat del coneixement, quines són les noves exigències educatives?Un enfocament habitual del tema de les noves tecnologies i l’educació és reduir-ho als aspectes didàctics, és a dir, considerar-ho un recurs més. En realitat les noves tecnologies estan canviant el món pel qual eduquem a nens i joves, per això caldrà re definir les prioritats dels educadors i dels Centres. En el món de l’ensenyament hi ha una llarga tradició de fer les coses d’una determinada manera, per això caldrà temps i forces energies per incorporar les tecnologies que la societat té a l’abast en el procés d’ensenyament.
Les TIC permeten ampliar estratègies i metodologies de les accions formatives i canvien el rol del docent, de dipositari de la informació a assessor del procés. El docent no pot transmetre coneixements sinó informació que pot (o no) ésser convertida en coneixement pel receptor en funció dels seus coneixements previs, l’adequació de la informació, la seva estructuració,...
L’actual revolució tecnològica afectarà a l’educació formal de moltes maneres. Així ho assenyalen documents,estudis i congressos organitzats per la Unió Europea sobre la societat de la informació, on es destaca un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l’aprenentatge.
En el primer informe anual del Foro de la Societat de la Informació a la Comissió Europea (Foro de la Sociedad de la Información, 1996) s’hi diu: "El cambio [hacia la sociedad de la información] se produce a una velocidad tal que la persona sólo podrá adaptarse si la sociedad de la información se convierte en la 'sociedad del aprendizaje permanente'". Caldrà canviar la idea de learning per la d’aprenentatge al llarg de tota la vida “life-long learning”, amb formació permanent al llarg de la vida laboral un cop s’ha acabat la formació educativa.
Els mestres deixaran de ser transmissors de coneixement i passaran a ser tutors que ordenin la informació, dirigeixin els alumnes cap on puguin trobar-la i fer-los notar la diferencia de qualitat entre les informacions trobades. Per a aquesta transformació digital cal un canvi de mentalitat i una major inversió en recursos tècnics. Recullo una cita extreta de les síntesis on Salvador Cardús exposa que cal perdre la por i incorporar la tecnologia a l’escola sense perdre la identitat educativa: “L’escola hauria de revisar, sense fer catastrofisme, la seva relació amb els mitjans de comunicació (...) Pot ser caldria començar a des dramatitzar el paper suposadament negatiu dels mitjans de comunicació de massa (...) Però, sobretot, caldria que no hi volgués competir, amb els mitjans. L’escola ha de seguir essent l’espai privilegiat de la paraula dita, escrita i llegida. No dic que només sigui això: dic que ho sigui principalment. Mai no serà cert que qualsevol imatge valgui més que mil paraules. No: el cert és que una imatge només té valor si som capaços de descobrir-hi mil paraules o més. Per tant, el món audiovisual no és menja el món de la paraula sinó que, recíprocament, es tradueixen, es provoquen... En definitiva, s’enriqueixen. És des d’aquesta perspectiva que l’escola pot conviure amablement amb aquesta competència”. [1]
[1] Cardús, S. El desconcert a l’educació. Barcelona. Ed. La campana, 2000. Pàg. 57-58
No només canvia la tasca docent, els estudiants prendran un rol més actiu i es convertiran en protagonistes del seu propi aprenentatge, es tracta d’utilitzar la tecnologia de la informació per a crear escoles que permetin una formació adequada a la societat on estan immersos.
La pregunta és: Està preparada l’escola per afrontar el repte?... si la resposta és afirmativa......podrà el Departament d’Ensenyament afrontar la inversió que comporta l’adequació?
No hay comentarios:
Publicar un comentario