Un breu parèntesi

Una setmana cultural amb colònies incloses a una certa edat... és poc més que una marató.

Aquestes activitats m'han portat a fer un breu parèntesi en l'actualització del blog i m'han donat la oportunitat de fer una reflexió:

Quan l'escola deixa de ser formativa i es converteix en constructiva canvia l'ambient de treball i les relacions personals. Els alumnes estan interessats cercant la documentació que els cal per construir el seu coneixement, les seves aportacions,.... i l'ambient (encara que sorollós) més de treball. S'estableixen relacions més properes i col.laboratives entre alumnes i professors i les produccions escolars presenten un grau de reflexió i treball considerables.

Si això satisfà a docents i alumnes i aconsegueix coordinar tot el Centre amb un objectiu comú (temàtica de la Setmana Cultural)... perquè només dura una setmana?

Tornarem de les vacances i alguns dels alumnes que més han participat fent aportacions potser suspendran alguna assignatura.

Potser l'escola hauria d'escoltar més els interessos dels alumnes i buscar una harmonia entre el que cal fer i com ens agradaria fer-ho. Giani Rodari va escriure:... i potser algun dia els bancs floriran....